Gran Torí V

 XOC CULTURAL

Una de les coses que ens ha xocat més, a Nerea i a mi, a la nostra arribada han estat els horaris que s'estableixen a Itàlia.

Nosaltres a Espanya estem acostumades a dinar més tard de la 13 i la majoria de famílies no sopen abans de les 21. Aquí dinem a partir de les 12 i sopem a les 19 o 20.

Les botigues solen tancar a les 12.30 del migdia i a les 19.30 de la tarda.
 

Els locals d'oci també solen tancar molt aviat, per la qual cosa si vols sortir a sopar a algun lloc hauràs de ser al lloc abans de les 20, ja que és comú que a les 21 o 21:30 la gent ja estigui abandonant aquests llocs, quan al contrari a Espanya és a aquelles hores quan aniríem a un restaurant.

Un altre xoc clarament ha estat l'idioma, hi ha paraules que són iguals que en castellà, d'altres iguals que en valencià i d'altres que no hi tenen res a veure, però fàcilment pots entendre i treure el context de les coses que t'estan dient. Ells també solen entendre algunes de les coses que parlem en espanyol.

A casa hem notat que no hi ha persianes, cosa que ens ha costat força acostumar-nos, ja que al principi ens despertàvem molt aviat a causa de la llum que entrava a primeres hores del matí.
 

També cal destacar que no fan servir gairebé per res el microones i hem hagut d'aprendre noves formes de cuinar els nostres aliments o canviar la preparació per no precisar-ne l'ús.

Finalment en el tema de les salutacions, aquí sempre et reben amb una encaixada de mans, mentre que a Espanya normalment es rep amb dos petons, i de vegades ha estat una mica incòmode la diferència que es dóna en saludar.